Lo Peix Daurat

En Perico i la por

2011-10-19T19:24:00.003+02:00

Atenció només se farà una actuació d'aquest conte en un vespre carregat de festa a Sa botiga dels Buffon's

2011-10-13T15:27:00.000+02:00

Aquí teniu la nova presentació de l'espectacle "S'hermosura del món"

Presentació "El trencanous"

2011-10-10T11:24:00.000+02:00

Feliç 2011

2011-01-01T12:48:00.000+01:00

Festa Factoria de les Arts

2010-11-12T19:31:00.004+01:00

Diumenge 14 teniu pla? Des de les 17'00h fins a altes hores de la nit/matinada la Factoria de les arts celebra una festa de presentació on es podrà veure una petita mostra del que s'hi fa (circ, teresetes, clown) rematant la vetllada (per aquells que vulguin) amb un soparillo de sopes de bolets i una actuació del Duo Pirat (versió reduïda de Pirates pirats). Tot això Diumenge 14 de novembre al bar de la Factoria de So (Cases de Son Llaüt, Santa Maria del Camí) per 3 euros (només espectacle) o 10 euros (espectacles + sopar). Teniu pla? No? Idoi ens veurem allà!

Una vetllada deliciosa

2010-11-06T18:37:00.005+01:00

Ahir vaig anar a sopar a Es Fum art-cafè. Per a mi va ser una aventura trobar-lo però un cop trobat és molt fàcil. És a un carreró que se diu c/ca n'Espanyol, a Ciutat, perpendicular al Sindicat, de fet tocant el mateix carrer del sindicat. És un cafè petitó, familiar, acollidor, decorat amb bon gust on a més de servir beguda i pa amb oli (molt econòmic i bo, cosa que s'agraeix en aquests temps de preus abusius) s'hi fan exposicions, cursos, màgia, jam-sessions de Jazz o teatre. Precisament hi vaig anar per a saldar el deute que tenia amb Arte en Rueda. Feia un parell de vegades que coincidíem i els havia dit que els aniria a veure. M'havien donat un díptic molt útil amb el seu planning d'octubre. Tanmateix ho tenen penjat a la seva plana web, de tota manera els vídeos que hi ha allà penjats no em van cridar massa l'atenció. Més aviat esperava trobar-me un altre grup d'amigots que juguen a ser actors. Afortunadament no és el cas d'Arte en Rueda. Fan teatre improvisat, potser els hi manca una mica de rodatge però això s'agafa sobre la marxa. Sobre tot cal destacar que és un grup de joves amb un humor molt intel·ligent, que a més d'improvisar amb les propostes del públic no obliden anar llençant conyes, enllacen improvisacions, són prou àgils i sobre tot se'ls veu amb ganes. Per això, si l'hi podeu fer un raconet us recomano que els aneu a veure, tant a ells com a en Joan, del cafè Es Fum i per uns euritos teniu sopar i espectacle (meeeeeel! Us deixo un enllaç a la plana web d'Arte en Rueda, allà hi teniu el planning. Es Fum no en té però a través del Facebook van penjant la programació.

Biblioteca online

2010-11-02T10:30:00.001+01:00

L'altre dia m'explicava una bibliotecària que l'hi havien demanat si podria ordenar els llibres d'una altra manera perquè així n'hi cabessin més (hi havia estants on se podien posar més llibres) i ella va dir que no perquè el sistema que s'empra (sistema de classificació decimal universal, o CDU) és un sistema consensuat a tot europa i d'aquesta manera qualsevol bibliotecari sap on és un llibre encara que no treballi allà, i el mateix passa amb els usuaris avançats, deia ella, que no l'hi han de demanar ajuda per a trobar un llibre. Més tard en la mateixa conversa sorgia el tema del catàleg col·lectiu, una eina que no empra quasi bé ningú i que és més que útil i a més fa "usuari avançat".

Em vaig avesar a emprar el catàleg virtual de les biblioteques de Barcelona i és per això que ara també empro el de les Balears. Es tracta d'una eina d'internet que ens permet saber si podem trobar un llibre que cerquem i a quina biblioteca és aquest llibre tan sols introduint el títol o buscant pel nom de l'autor entre d'altres. Està clar que encara queda feina per a fer, estaria molt bé per exemple poder reservar aquest llibre online o poder demanar que el portassin a la biblioteca que t'agafa més a prop també online. Tanmateix això se pot fer, això si, s'ha de demanar en persona, però si saps que un llibre és a la biblioteca de Capdepera i tu vius a Ciutat i te fa peresa anar a Capdepera pots demanar que te'l facin arribar a la teva biblioteca de Ciutat. Ara bé, com sabem que no farem el viatge en va? Fàcil, us proposo un exercici:

1.- Entrau a la pàgina del catàleg col·lectiu de les biblioteques

2.- Introduïu el següent títol: El dimoni de l'ampolla (No hi és? Passa al punt 3; No hi és passa al punt 4)

3.- Si no hi és pot ser que el títol estigui mal escrit. Aleshores podem cercar per autor o per paraula clau. Només s'ha de canviar el criteri de cerca del menú desplegable (1 a la fotografia). Selecciona "Autor". Assegura't que al camp 3 de la fotografia està seleccionat "Veure catàleg complet" i escriu "Stevenson" al camp 2. Recorda que a les biblioteques s'ordena segons el CDU i dins cada secció s'empra l'ordre alfabètic i s'ordena per llinatges per tant si estam cercant a Robert Louis Stevenson cercarem pel llinatge (Stevenson) i a la llista que ens aparegui mirarem només les entrades que tenguin "Stevenson", "Stevenson, R.L.", "Stevenson, Robert Louis" o similars i deixarem tots els altres.

4.- Ara que hem trobat el llibre hem de veure on el podem trobar. Clicam damunt el títol que ens interessa i a continuació ens surt un llistat de les biblioteques on se troba i la disponibilitat (posa o "Disponible" si ningú el té i se pot treure, o "Consulta Sala" si no se pot endur o ens pot posar una data a partir de la qual tornarà a ser a la biblioteca en cas que algú el tengui)

5.- Ara que heu fet això us animo a que cerqueu altres coses: "Papiroflexia" (a paraules clau), "El mar de todos los muertos" a Autor, "Els viatges de Gulliver" a títol, o fins i tot "DVD I2 CAS" a signatura.

6.- Emprau el catàleg sovint, i animau-vos a visitar la biblioteca, fins i tot altres que no siguin la vostra. En la meva feina de contacontes he descobert biblioteques i pobles que realment valen la pena.

L'art d'improvisar

2010-10-30T10:34:00.002+02:00

No som un gran lector i molt menys de llibres tècnics de teatre. Si, en tenc, com suposo que molta gent interessada en teatre. He fet extraescolars de teatre i per tant he hagut d'emprar eines de pedagogs però unes més altres menys acaben sent recopilacions d'exercicis i poc més. Per això el dia que vaig topar amb aquest llibre vaig quedar meravellat. No hi vaig topar per casualitat, me'l van recomanar. "L'has de llegir, no te puc dir més, canviarà el teu concepte de teatre." Així me'l van presentar així que res, vaig agafar aquell llibre que me donaven i el vaig dur a ca meva. Poc a poc, a dues, màxim tres pàgines per dia, vaig anar llegint i no perquè costi de llegir, al contrari, és un llibre molt bo d'entendre, una explicació d'un mestre d'escola, senzilla, sense coses que es puguin malinterpretar o que puguin quedar sense entendre. No, el vaig llegir poc a poc perquè no l'hi volia dedicar gaire temps (col·loquialment se diu: "no tenc temps", però tots sabem què vol dir...) i també perquè quasi des de la primera pàgina vaig descobrir que era un llibre del que prendre apunts, un llibre que pair poc a poc, que s'ha de digerir, s'ha d'assimilar, entendre i memoritzar i si és necessari recuperar de l'estant de tant en tant.

Estic parlant de "Impro. Improvisación y el teatro" de Keith Johnstone. Segons explica ell mateix va començar quasi sense cercar-ho a fer teatre. Era pedagog i a això es dedicava però fent de mestre se'n va adonar que l'ésser humà té un munt de limitacions que se li imposen a la infantesa i marquen la seva manera d'actuar, per això en ser adults, explica, perdem la espontaneïtat que tenim quan som infants i dedica tot el llibre a explicar com recuperar-la. Proposa exercicis d'improvisació però no és una recopilació perquè explica el per què d'aquells exercicis de manera que en acabar de llegir el llibre saps què has de fer per a millorar la teva capacitat d'improvisació. És molt bona eina també per a personal docent ja que en tot moment parla des de la seva perspectiva de mestre, és una classe magistral sobre com ser feliç, sobre com viure la vida. En conclusió és un llibre que hauria de llegir tothom. Per això si el trobau, perquè és molt difícil de trobar, us recomano que hi feu una ullada, tant si us dedicau al teatre com si no.

T'agradaria fer titelles?

2010-10-28T11:00:00.001+02:00

Fa estona que sento parlar d'aquest projecte però semblava que no acabava de quallar. Ara, finalment, ja es pot trobar informació penjada a internet, flyers per totes bandes i un mailing informatiu que circula per la xarxa. Una vegada més des de la Factoria de So de Santa Maria del Camí sorgeix una iniciativa que se mereix que ens traguem el capell. Si bé fins ara de la Factoria han sorgit iniciatives encaminades sobre tot a la música (Grollers de la Factoria, Sa Rocketa Festival o l'Escola de Música Moderna de Son Llaüt), exceptuant potser la colla de dimonis, ara podríem dir que comença una nova etapa amb aquesta iniciativa. Estam parlant del projecte que han anomenat Factoria de les arts. Què és això? Doncs ve a ser una mena d'escola de formació d'arts escèniques des de dansa a tècniques de circ (entre les quals hi ha el clown) i passant per (agafau-vos que ve gros) un curs de titelles!! El curs va a càrrec de l'amic i col·lega Toni Masegosa, responsable de Teresetes Migjorn (no oblideu visitar la seva web) Finalment podem tenir una escola a Mallorca on se formin futurs titellaires (cosa que considero prou necessària) i bastant assequible. Esperem que la cosa qualli i si pot ser vagi a més! Enhorabona a la Factoria i a tots aquells que tengueu una mica d'inquietud artística, deixau-vos caure per allà (que només està a un tir de tren des de Ciutat). Per a més informació consultau la seva plana web.

Oferta a escoles

2010-10-28T10:44:00.002+02:00

Les escoles, AMIPAS i similars si voleu tenir espectacles de Lo Peix Daurat però no us podeu permetre pagar-los o no són dins cap circuit cobrarem dos euros a cada infant. Ja que ara per ara no som dins el circuit pregam que us poseu directament en contacte amb mi al meu correu

Círculo Materno

2010-10-26T11:00:00.001+02:00

Senzillament impressionant! Veure la paradeta del Círculo Materno a la Fira de la convivència i la ciutadania i sentir parlar els coordinadors sobre els seus projectes ja em va deixar amb les ganes de saber més sobre aquesta entitat. Després d'haver entrat a la seva pàgina i haver fet una ullada (molt per damunt encara) del que hi ha allà em va deixar meravellat: un banc de temps, un sistema d'intercanvi de bens d'ús intern o el grup de mares cangur són exemples de les iniciatives que surten d'aquesta gent. Si bé s'ha de dir que probablement no siguin idees originals seves (per exemple aquesta entitat no és l'única que té un banc de temps a l'illa. De fet fins i tot hi ha una Xarxa de bancs de temps a l'illa) el que també podem dir és que elles i ells decideixen què volen dur a terme dins la seva entitat i això ja els fa tenir molt de mèrit. Però bé, crec que el millor serà que vegeu la seva pàgina i sabreu del que estic parlant.

Els ciutadans no ens movem...

2010-10-24T10:34:00.004+02:00

Quantes vegades dec haver sentit l'excusa "És que els ciutadans mai es mouen" o similar. Aquesta frase és emprada amb molta freqüència pels treballadors d'ajuntaments i altres organismes públics. Moltes vegades sorgeixen iniciatives boníssimes per part tant dels propis ciutadans com d'ajuntaments, Govern, Consell, etc que tot i ser tan aprofitables queden en un no res per manca de participació ciutadana. Això se pot atribuir a molts fets, hi ha excés d'oferta cultural (per exemple) o la gent no té temps. A això puc respondre que jo tampoc tenc temps de fer res però quan acaba el dia intento fer un resum del que he fet i no se m'acuden més de cinc o sis coses en tot el dia: feina (que ocupa el seu temps), anar a córrer, estudiar japonès, anar a fer relacions socials, potser una mica d'oci (un cinema, una estoneta a l'ordinador, veure alguna sèrie), el club d'esplai (Déu n'hi do si en consumeix de temps!). Tot i això hi penso i no em quadren les hores. I tot aquell temps que he estat davant l'ordinador intentant instal·lar l'Itunes? I aquelles dues hores que m'he passat davant la televisió sense tenir res millor que fer amb la meva vida? No. Definitivament no crec que sigui per manca de temps. Potser és que no m'interessa el que es fa al món exterior? Tampoc és això, hi ha més oferta que interessos té el món, això sí, has de saber on cercar. Potser és que consideram que l'oferta no és de prou qualitat... Ho dubto molt. A mi l'explicació que més em convenç de per què els ciutadans no ens movem és que la publicitat no arriba al públic (quina ironia!). Aquest cap de setmana he estat al Parc de la mar, a una Trobada de la convivència i la ciutadania que ha tengut l'organització i col·laboració d'una animalada d'entitats. I quan dic una animalada dic que quasi un terç del cartell eren noms (no logotips, he dit noms!) de totes les entitats que hi participaven. Hem pogut veure estands on es venien menjars típics de Nigèria, Colòmbia, Equador,Xina, Bulgària... Hem fet un berenar gratuït a l'estil afganès de productes recollits per dones afganeses que no hi eren en aquell moment perquè estaven fent una ponència, ens han informat sobre les activitats del Círculo Materno, (del qual parlaré més envant) i entre les quals vull destacar el seu banc de temps (que tampoc és l'únic que existeix a Mallorca). Hem pres un tè amb pastes d'Alger. Hem sopat de panada Xil·lena, hem begut suc de flors Senegalès (boníssim), hem menjat un postre marroquí i hem sentit músiques i vist balls i vestits de totes bandes. El menjar barat, un euro euro i mig per plat. L'entreteniment de franc i l'accessibilitat perfecta. Aleshores què és el que no funciona de tot això? Doncs que la gran majoria de la gent (per no dir tota) que hi havia allà la portaven amb tota seguretat les pròpies associacions. A mi m'hi va arrossegar una amiga que té un cosí dins el Círculo Materno. Si no hagués estat per això aquest hauria tornat a ser un cap de setmana d'avorriment casolà. Per això aquest escrit pretén ser una crida, un toc d'atenció i un suggeriment per a la reflexió. Tant costa fer bona publicitat?

Gomaescuma: Patrons

2009-11-23T20:58:00.004+01:00

Per a fer formes amb gomaescuma necessitarem:

- Cutter

- Retolador permanent

- Cola de contacte forta

- Gomaescuma. En venen els tapissers i si és possible és millor anar a comprar-ne a tapissers grans (tipus polígon industrial) ja que la venen més variada i barata. Jo treballo amb planxes d'un centímetre. Si voleu que les titelles tinguin una vida llarga és millor emprar escuma reticulada que és aquesta amb la que es folren els tubs d'aire acondicionat (d'un color gris fort)

Per començar a fer patrons se pot fer quasi qualsevol forma partint d'un cilindre. Les normes a seguir són molt bàsiques. Si volem fer formes còncaves, és a dir cap endins, retallarem triangles (o rombes) a aquest cilindre, si en canvi volem fer formes convexes afegirem triangles (o rombes). D'aquesta manera si tenim una forma cilíndrica i volem que acabi en una mena de mitja esfera li haurem d'afegir triangles a l'extrem. Veureu que estan una mica abombats perquè d'aquesta manera la forma sigui més suau, amb menys arestes. Per a fer el triangle vaig tenir en compte la mida que havia de fer la base (perquè en cabessin quatre al llarg del cilindre).

Un cop dissenyat i retallat el triangle vaig marcar-lo a continuació del cilindre de gomaescuma. Fer la forma d'un cilindre és senzillíssim. Tan sols s'ha de retallar un rectangle d'escuma amb l'alçada que volem pel cilindre i la llargada que volem de perímetre extern. Després enganxarem els dos costats amb cola de contacte.
A continuació retallarem el nostre cilindre. A la foto podeu veure que he tallat el rectangle pel mig i pels costats. Això és perquè no volia ben bé un cilindre sino més aviat una mena de con. Tal com explico al principi aquí pretenc fer una forma còncava, és a dir que vagi minvant, per això he sostret triangles. En el cas de la corona que veieu, faig el mateix, seria un cilindre si no hagués fet aquesta corona, fent la corona obligo a les parets a juntar-se fins a tancar-se.
Per enganxar el conjunt sempre començarem per aquestes parts que hem sostret ja que si les deixàssim pel darrer podríem cometre un error de càlcul que ens espenyi la feina feta. I sempre enganxarem de la part més interna del tall a la més externa pel mateix motiu.

Com podeu veure vaig emprar aquesta forma per a dissenyar la panxa del padrí, per això necessitava que fos una cosa consistent, així el que vaig fer va ser omplir la pansa abans de tancar-la de restes d'escuma i tela i una vegada va tenir la consistència desitjada vaig tancar i la hi vaig posar, aquest va ser el resultat.

El més important per a fer titelles d'escuma són els patrons, per aquest motiu us animo a que hi dediqueu molt de temps. Els podeu fer en paper. A més el que faig jo és seguint la norma d'afegir o llevar triangles faig tots els meus patrons, primer en paper (enganxant-los amb celo per veure els resultats) i després simplificant-lo al mínim de talls. A més un bon patró sempre se pot passar a cartró i un cop tenim el patró fet fer les titelles és un moment. Ànim i si no enteneu alguna cosa escriviu-me un correu.

Nova titella

2009-11-18T22:50:00.003+01:00

El padrí, la nova titella de ventriloquia ja està quasi a punt per a començar a treballar. Aquí en teniu algunes imatges.

La Capsa màgica d'Andersen

2009-10-22T09:35:00.004+02:00

SINOPSI: Cinc contes de Hans C. Andersen explicats amb ajuda d'algunes titelles de taula i un ajudant molt especial, en Perico. I sortits també d'un lloc molt especial, una capsa màgica...

AUTOR: Hans Christian Andersen i Perico (adaptació del Soldadet de plom)

TÈCNICA: Contacontes i teresetes de taula i guant.

PÚBLIC: Familiar.

DURADA: 15-20 minuts cada conte, en total entre 1 h i 1 hora i quart (depenent de la implicació del públic)

NECESSITATS TÈCNIQUES: espai de 3 x 3 metres (presa de corrent en cas de fer-se en exterior)

PREPARAT PER EXTERIOR: Preparat però no recomanat.

El trencanous

2009-10-22T09:16:00.003+02:00

SINOPSI: Conta la llegenda que un rei que tenia un problema de rates va comanar al seu jugueter/mag que li fes una trampa de rates. Molts ratolins i rates van perdre la vida amb aquell nou invent però el seu rei va prometre venjança i poc després transformà la princeseta en una cosa horrible de cap gros, cos petit i barba blanca. La única solució per aquella malaltia seria donar-li una nou d'or que havia de rompre el jove que li donàs amb les seves pròpies dents. L'afortunat en donar la nou a la princesa fou el nebot del jugueter, el jove Drusselmaier. Però just després de donar la nou a la princesa el rei de les rates sortí del seu amagatall i mossegà el turmell del jove condemnant-lo de per vida a ser aquella criatura horrible que havia estat la princesa, de cap gros, cos petit i barba blanca... Un trencanous...

Així comença aquesta adaptació del conte de Hoffman en el que la jove maria haurà d'ajudar al trencanous a tornar a la seva forma original.

AUTORS: Hoffman (del conte), Txaicowski (de la música)

TÈCNICA: Teresetes de guant, taula i escuma.

DURADA: 30 minuts

PÚBLIC: Familiar, molt indicat per infants de fins a 6-7 anys per les músiques i colors.

NECESSITATS TÈCNIQUES: espai de 2 x 2 metres i 2'5 d'alçada i presa de corrent de 220.

PREPARAT PER EXTERIOR? Si

La història de la Dona Girafa i l'Home Cavall

2009-10-22T09:05:00.003+02:00

La història de la dona girafa i l'home cavall

SINOPSI: és una història de creació pròpia inspirada en rondalles mallorquines i explicada exclusívament emprant la tècnica de les titelles de guant (teresetes) i seguint tècniques tradicionals.

PÚBLIC: Familiar, preferiblement a partir de 5 anys.

DURADA: 45 minuts.

NECESSITATS TÈCNIQUES: espai 2 X 2 metres i 2'50 metres d'alçada!! Presa de corrent de 220

PREPARAT PER EXTERIOR? Si

2009-10-02T10:55:00.003+02:00

Us convido a veure el vídeo de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa perquè simplement crec que és maco i tothom l'hauria de veure i sentir. Que el gaudiu

Titelles d'escuma

2009-08-23T14:33:00.006+02:00

Ja fa estona que faig titelles de gomaescuma i encara ara segueixo experimentant perquè si és veritat que cada vegada és més fàcil trobar pàgines amb instruccions per a fer-les també ho és que aquí no tenim gaires recursos materials per a fer-ne. Aquests dies estic preparant una sèrie de posts en els que explico les quatre conclusions que he fet. Si voleu estar al tanto els articles seran: "Gomaescuma: Patrons"en el que explicaré com dissenyo els meus patrons, "Gomaescuma: Tècniques" en el que explicaré el tema de manipulació i "Gomaescuma: Complicacions", un altre diari d'abord amb totes les dificultats que m'han anat sorgint amb més freqüència. Si estau experimentant amb la tècnica de gomaescuma i voleu posar coclusions en comú seran benvingudes. També us deixo un llistat de webs amb informació i tutorials sobre la construcció d'aquestes titelles com a aperitiu. Fins aviat!

Manca d'inspiració

2009-06-04T11:59:00.002+02:00

De vegades no ens vé la inspiració però com deia Picasso: "Cuando llegue la inspiración, que me encuentre trabajando". Mai se sap quan tornarà però està clar que si estam creant és més fàcil que se'ns acudeixi alguna cosa aprofitable. Si per exemple jo necessito escriure un conte i em passo el dia tirat al sofà o al llit donant voltes al cap possiblement acabaré amb mal de cap i necessitaré molt de temps per treure alguna cosa aprofitable, de fet m'ha passat bastantes vegades. Però clar és molt fàcil dir que hem d'estar en marxa però quan no saps per on començar tornam a quedar travats en un punt. Aleshores jo recomano que tingueu una disciplina a part que exigeixi que tingueu la ment ocupada però amb la qual no us exigiu tant com en la disciplina troncal. M'explico: Jo som titellaire, la meva feina bàsicament és adaptar contes, escriure contes i fabricar i manipular titelles. Qualsevol d'aquestes matèries és troncal i per tant realitzant-la m'estic exigint resultats aprofitables. Si intento escriure un conte i no estic inspirat possiblement quedaré tot el dia davant l'ordinador pardalejant, cercant coses per internet, mirant el correu, jugant, etc. En acabar el dia me n'adonaré que l'he desaprofitat. Perquè això no passi en èpoques d'inactivitat jo agafo un llibre de contes o de rondalles en llegeixo una i trio una escena per a pintar. Trec el meu bloc de dibuix i pinto l'escena que he triat. Jo no sóc pintor, per tant no m'exigeixo els mateixos resultats que quan faig un conte, per això m'és més fàcil pintar que escriure un conte, basta m'ho proposi per a fer-ho. D'aquesta manera mantenc la meva ment ocupada i per tant activa i és més fàcil que sorgeixi una idea bona per a un conte.

Una altra cosa a tenir en compte per trobar la inspiració és que la comoditat corromp el cos i la ment, és molt agradable però no és amiga de la inspiració i com deien els antics romans "Mens sana in corpore sano" per tant recomano que feu exercici. Una vegada vaig llegir un article sobre la relació de l'exercici físic amb la ramificació de les neurones i sembla ser que amb l'exercici físic la ment necessita assimilar el que fa el cos (la respiració és diferent en repòs, el ritme dels organs també...) i per tant s'activa i manté les neurones actives i més oxigenades això fa que ens sigui més fàcil pensar quan estam actius físicament que quan no hi estam, i això sí teniu a mà un quadern per apuntar tot el que se us acudeixi tan aviat com acabeu l'exercici.

Diari d'un titellaire suïcida: Fabricar un cap de pasta de fusta (II)

2009-06-03T11:12:00.000+02:00

Quan la primera capa (de serradís gruixut) està completament eixuta li aplico una altra capa també de 5 milímetres aprox. de serradís més fi al damunt. Sempre encolant prèviament la superfície sobre la que treballam perquè la pasta arreli bé.
Quan s'ha assecat la segona capa de pasta començo a treballar els detalls. Fins ara només tenim una esfera. En aquest moment i seguint els esbossos que he fet prèviament dibuixo la cara que ha de tenir el personatge i vaig afegint pasta fineta per fer-li nas, ulls, llavis, orelles, etz. No us oblideu de rematar la feina cobrint la bolla d'una capeta de pasta de la més fina o llimar en acabar.
Això mateix se pot fer amb molts altres suports a part de paper de diari. Per exemple, per fer les mans jo empro filferro. Us animo a que experimenteu.

En el proper post parlarem del pintar i posar cabells al cap.

Diari d'un titellaire suïcida: Fabricar un cap de pasta de fusta (I)

2009-05-26T11:15:00.001+02:00

Per fer un cap de pasta de fusta emprarem:

Paper de diari (o similar)
Cinta de carrosser (cinta adhesiva de paper)
Cola blanca
Serradís fi

Per començar colarem el serradís fi. Jo empro un colador de cuina i dos sedassos un de 80 fils i un de 120 fils per cm2. Els venen a tendes de material per a ceràmica. Jo el vaig comprar a ArtBendix (Mallorca). Es tracta d'un procés llarg que se pot acursar reduint el nombre de sedassos. Jo ho faig així en pro dels acabats. Això m'evita la pesada i sovint difícil feina de llimar el cap acabat. La primera passada, pel col·lador de cuina és per treure les astelles grosses, que ens faran molta nosa. Després passarem el serradís resultant per el sedàs fi i reservarem els dos resultats (tant el que passa com el que no). Aquest procés se pot repetir tantes vegades com volguem, sempre anant del sedàs més gruixut al més fi i sempre reservant tots els resultats i etiquetant-los per reconèixe'ls amb facilitat. Deixarem el serradís aparcat un moment.
A continuació farem una bolla amb paper de diari i la folrarem amb la cinta adhesiva. Aquest procés és per a comprimir la bolla, cuidarem dues coses, la primera i més important és procurar que quedi ben dura perquè d'aquest factor depèn que la pasta de fusta un cop seca s'esquerdi amb més o menys facilitat. La segona és procurar que la bolla tengui la forma més semblant possible a la base del cap, és a dir si volem un cap més o menys rodó procurarem que la bolla de paper tengui forma el més esfèrica possible.
Entram ja en l'el·laboració de la pasta. Simplement hem de posar el serradís en un plat, palangana o similar i li afegirem cola blanca. Quina quantitat? Aproximadament cola per cobrir tot el serradís amb una capa molt fina. Tot i que hi deu haver una proporció exacta jo sempre tiro cola a ull. Pastarem el serradís fins que quedi una pasta que no s'enganxi als dits. Jo recomano emprar només una mà per pastar, així si hem d'afegir cola o serradís tenim l'altra mà lliure. Com ja he dit començarem per preparar el serradís gruixut per les primeres capes i a mida que anem afinant la feina treballarem amb serradís més fi.
Per aplicar la pasta a la bolla de paper és important cobrir el paper amb cola blanca en primer lloc, si no ho feim així la pasta s'assecarà sense fixar-se al paper i per tant serà més fàcil que s'esquerdi. Per una bolla del tamany d'un puny posarem uns cinc milímetres de pasta de fusta de serradís gruixut. Jo treballo per hemisferis quan faig caps. Poso pasta a una meitat del cap, el deixo que s'eixugui una mica i quan la pasta és prou consistent per recolzar-la en terra però encara no s'ha assecat aplico la pasta a l'altra meitat. Per aplicar la pasta també tenc a mà un tassó amb aigua per anar banyant els dits perquè no s'enganxin tant a la pasta. Un cop aplicada la pasta li passo l'espàtula per damunt per allisar-la.

...Continua...Mira l'article Fabricar un cap de pasta de fusta (II)

Diari d'un titellaire suïcida: Esboços

2009-05-15T08:57:00.000+02:00

A l'hora de fabricar tant les teresetes com el castellet, retaule, etc, mai ho faig com si fós la definitiva. Hi ha moltes teresetes que un cop construides les descarto tot i que em poden haver duit mesos de feina. Jo vaig tenir un mestre de pintura que després de fer una demostració de com s'havia de pintar alguna cosa (estam parlant de pintures impressionants) agafava el full i el tirava al fems. Clar, arribat aquest moment tothom exclamava però ell ens deia que no s'ha de tenir por de tirar la nostra feina a la paperera, que s'ha de saber fer perquè moltes vegades ho haurem de fer.

Penso que la millor manera de començar a muntar una tereseta és, sens dubte, fer-ne un esbós, i quan dic fer un esbós no només em refereixo a esboços plans en paper. Jo n'he fet també en tres

dimensions, moldejats am plastilina per les titelles petites o en una construcció de prova per a les teresetes de gomaescuma. Fins i tot he arribat a fer-ne un en fusta, en Pelpó, la meva titella de proves de fils. És una titella que vaig construir per a estudiar com és la millor manera de moure-la, perquè mai he fet cap curs de manipulació de marioneta de fil, per tant em toca aprendre'n.

Tampoc necessitam que ens surtin esboços perfectes, el que si necessitam és entendre'ls. Els

esboços serveixen per a donar-nos una idea del que volem, de fet quan se tenen les idees molt clares potser no ens fan falta els esboços.

La figura 1 és un apunt molt simplificat per a tenir en compte la forma general del cos i les proporcions. Com podeu veure hi ha nombres alineats de l'1 al 4, la mesura emprada és el tamany del cap, per tant aquesta titella faria 4 caps d'alçada. Com que és una de les primeres que vaig dissenyar no vaig tenir en compte altres mesures com l'amplada o la profunditat.

A l'esquerra hi veim un esbós de la titella del soldat rus emprada en "El trencanous". Com podeu veure també està bastant

simplificat. No hi ha cap mesura marcada perquè en aquest cas les proporcions no

m'importaven

gaire però volia tenir clara la forma i sobre tot els comandaments. El Soldat rus és una tereseta de taula que balla i balla amb gran energia per tant necessitava sobre tot uns comandaments senzills de manejar i forts. De l'esbós al

definitiu hi ha hagut alguns canvis. El comandament del cap no és tan

llarg perquè me'n vaig adonar que amb una vara tan llarga no podria manejar el cap amb la velocitat suficient. Afortunadament aquest cop me'n vaig adonar

abans de la construcció però moltes vegades he de desfer la feina feta per a tornar a construir. Finalment els braços en comptes d'estar encreuats estan en creu perquè no em desagradava com quedaven. Observau el

detall del comandament de

les cames. Són unes esmolles (pinces per

agafar coses del foc) me vaig inspirar passejant per un supermercat. Us

recomano que quan trobeu algun objecte al que pensau que li podeu donar un ús el compreu, sobre tot si és barat. El millor lloc on cercar són sens

dubte les tendes de "to a cien" o els "xinesos" com les hi

diuen ara.

Aquí tenim dos exemples d'esboços de forma. El de l'esquerra és l'emperador d'"El vestit nou de l'emperador". Aquest esbós el vaig fer per fer-me una idea de com havia d'esser el verstit. La cara no la vaig dibuixar perquè la tenc apresa, és la meva. Malhauradament no he arribat a emprar aquesta tereseta de taula més de tres vegades ja que el conte no va acabar de tenir èxit. Va ser una desició difícil retirar el conte però beneficiosa, després de tot. Tot i això la guardo perquè potser algun dia li trobaré un ús. A la dreta tenim un esbós bastant detallat de l'emperador de "El rossinyol". El vaig fer per fer-me una idea de com havia de ser sencera (cara, cos i vestuari).

Podem veure aquí un esbòs esculpit amb plastilina del cap de l'emperador

del conte "El rossinyol". Fer-lo en tres dimensions em va anar molt bé per agafar les mesures, tot i que no va quedar exactament igual.

I això és tot el que he de dir (ara per ara) en quant a esboços. Recomano dibuixar, esculpir, fotografiar, etc etc. I si pot ser fer-ho en gran mesura, quant més practiquem més clar tendrem com fer-ho. Que no sabem dibuixar, esculpir, etc? No passeu pena, potser no serem ultrarrealistes ni podrem plasmar allò que teníem en ment exactament però gustos per l'art n'hi ha més que estrelles al cel i sempre hi haurà algú a qui li agradarà el vostre estil per tant, tal com he dit, a fer esboços!!

PD: Anau-vos posant el "mono" de treball perquè a la propera entrada començam a fer pràctiques. Us explicaré com fer teresetes amb la practiquíssima pasta de fusta.

Diari d'un titellaire suïcida: Triar l'obra

2009-04-21T15:54:00.000+02:00

La primera trava amb la que es troba un quan se disposa a muntar un conte o espectacle és sens dubte la tria de l'obra en qüestió. Jo sempre he tingut molta seguretat en mi mateix en aquest àmbit però hi ha a qui li costa decidir-se. El que està clar és que quant més se llegeix i coneix més fàcil és trobar alguna cosa convincent. Jo, personalment, em deixo guiar per la meva pròpia experiència. Tots hem estat infants en algun moment i per tant tots tenim una part d'infant en les nostres vides i si és veritat que a un infant amb qualsevol cosa se'l pot tenir entretingut també és veritat que els infants són el públic més exigent i els crítics més durs. Per tant podem dir que més important que la tria del conte és el muntatge perquè el pitjor conte ben explicat sempre és millor que el millor mal explicat i per suposat el millor conte ben explicat és encara molt millor per tant jo sempre trio contes que jo mateix consideri que tenen potencial, si els explicarem bé o malament és una cosa que està per veure però com a mínim partirem d'una base sòlida.

Així mateix si consultam el meu repertori veurem que és variat i una mica estrafolari: "El petit príncep" d'Antoine de Saint-Exúpery, "La bella i la bèstia" (Es murterar del rei de França, versió rondalla) de M. Marie Laprince de Beaumont, "La capsa màgica d'Andersen" ("El rossinyol", "El que fa el vell de la casa sempre està bé", "La princesa del pèsol" i "El soldadet de plom")tots ells de Hans C. Andersen i finalment "El trencanous" de Hoffman. El primer a destacar és que en aquest repertori no hi ha els Grimm, cosa rara per tractar-se del repertori d'un contacontes. Això és degut a que als contes dels Grimm els manca una cosa que aquests altres tenen. Jo em deixo guiar pel meu instint, pels meus sentiments, sensacions, reaccions, vivències... quan llegeixo un conte espero que em transmeti quelcom, estic cercant màgia i tots aquests contes m'han trasmès màgia. En canvi els contes de Grimm ara per ara no me n'han trasmés (no vol dir que mai pugui passar però ara per ara no passa). Tothom té el potencial per a veure aquesta màgia, el que passa és que estam tan empapats d'aquest món tan modernitzat que no ens aturam a captar-la, per aquest motiu el meu objectiu com a contacontes serà fer més visible aquesta màgia, mostrar allò que m'ha captivat del conte.

El conte que he triat pel darrer espectacle ha estat "El trencanous" de Hoffman, després de llegir-lo i descobrir que m'ha captivat. Funcionarà? Ho haurem d'averiguar, si més no en cas de no funcionar el problema no serà del conte sino del muntatge que n'he fet.

Diari d'un titellaire suïcida: Obertura

2009-04-21T15:41:00.000+02:00

Fa tres anys que estic ficat dins el món del teatre de petit format (el que no es fa en grans sales) i he de dir que els inicis van ser una mica difícils en quant a trobar informació ja que si bé internet ja tenia bastanta tirada era dificilet trobar informació, vídeos, etc que parlassin sobre la creació d'espectacles de teresetes o similars. Tot i que ara la cosa està molt millor, (està més de moda comunicar-se per aquest mitjà, és més fàcil trobar vídeos sobre construcció de teresetes, etc) no voldria de cap manera que hi hagi nous titellaires que en els seus inicis no sàpiguen per on començar com me va passar a mi, per tant mitjançant aquest apartat sota el títol "Diari d'un titellaire suïcida" aniré aportant informació sobre el procés de creació del meu darrer espectacle: El trencanous. Així mateix m'agradaria que també serveixi de canalitzador, de mitjà de comunicació entre artistes, i no només titellaires sino multidisciplinar. Espero que li pugui fer servei a algú.

El trencanous

2009-04-20T22:49:00.000+02:00

El darrer conte de Lo Peix Daurat, "El trencanous" de Hoffman (popularitzat per Txaicovski) està a la rampa de sortida després de sis mesos de treball. Dura 30 minuts està acompanyat en tot moment per la música que va compondre Txaikovski pel ballet i s'estrenarà el proper 24 d'abril al matí a la biblioteca de Magaluf en una sessió per a escolars, tot i això el públic en general el podrà veure dia 28 també d'abril a les 18'00 h a la biblioteca de Capdepera, a qui li agafi una mica enfora haurà d'esperar una estoneta més. Aviat penjaré les fotos de les teresetes.