La primera trava amb la que es troba un quan se disposa a muntar un conte o espectacle és sens dubte la tria de l'obra en qüestió. Jo sempre he tingut molta seguretat en mi mateix en aquest àmbit però hi ha a qui li costa decidir-se. El que està clar és que quant més se llegeix i coneix més fàcil és trobar alguna cosa convincent. Jo, personalment, em deixo guiar per la meva pròpia experiència. Tots hem estat infants en algun moment i per tant tots tenim una part d'infant en les nostres vides i si és veritat que a un infant amb qualsevol cosa se'l pot tenir entretingut també és veritat que els infants són el públic més exigent i els crítics més durs. Per tant podem dir que més important que la tria del conte és el muntatge perquè el pitjor conte ben explicat sempre és millor que el millor mal explicat i per suposat el millor conte ben explicat és encara molt millor per tant jo sempre trio contes que jo mateix consideri que tenen potencial, si els explicarem bé o malament és una cosa que està per veure però com a mínim partirem d'una base sòlida.
Així mateix si consultam el meu repertori veurem que és variat i una mica estrafolari: "El petit príncep" d'Antoine de Saint-Exúpery, "La bella i la bèstia" (Es murterar del rei de França, versió rondalla) de M. Marie Laprince de Beaumont, "La capsa màgica d'Andersen" ("El rossinyol", "El que fa el vell de la casa sempre està bé", "La princesa del pèsol" i "El soldadet de plom")tots ells de Hans C. Andersen i finalment "El trencanous" de Hoffman. El primer a destacar és que en aquest repertori no hi ha els Grimm, cosa rara per tractar-se del repertori d'un contacontes. Això és degut a que als contes dels Grimm els manca una cosa que aquests altres tenen. Jo em deixo guiar pel meu instint, pels meus sentiments, sensacions, reaccions, vivències... quan llegeixo un conte espero que em transmeti quelcom, estic cercant màgia i tots aquests contes m'han trasmès màgia. En canvi els contes de Grimm ara per ara no me n'han trasmés (no vol dir que mai pugui passar però ara per ara no passa). Tothom té el potencial per a veure aquesta màgia, el que passa és que estam tan empapats d'aquest món tan modernitzat que no ens aturam a captar-la, per aquest motiu el meu objectiu com a contacontes serà fer més visible aquesta màgia, mostrar allò que m'ha captivat del conte.
El conte que he triat pel darrer espectacle ha estat "El trencanous" de Hoffman, després de llegir-lo i descobrir que m'ha captivat. Funcionarà? Ho haurem d'averiguar, si més no en cas de no funcionar el problema no serà del conte sino del muntatge que n'he fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada