Manca d'inspiració

  De vegades no ens vé la inspiració però com deia Picasso: "Cuando llegue la inspiración, que me encuentre trabajando". Mai se sap quan tornarà però està clar que si estam creant és més fàcil que se'ns acudeixi alguna cosa aprofitable. Si per exemple jo necessito escriure un conte i em passo el dia tirat al sofà o al llit donant voltes al cap possiblement acabaré amb mal de cap i necessitaré molt de temps per treure alguna cosa aprofitable, de fet m'ha passat bastantes vegades. Però clar és molt fàcil dir que hem d'estar en marxa però quan no saps per on començar tornam a quedar travats en un punt. Aleshores jo recomano que tingueu una disciplina a part que exigeixi que tingueu la ment ocupada però amb la qual no us exigiu tant com en la disciplina troncal. M'explico: Jo som titellaire, la meva feina bàsicament és adaptar contes, escriure contes i fabricar i manipular titelles. Qualsevol d'aquestes matèries és troncal i per tant realitzant-la m'estic exigint resultats aprofitables. Si intento escriure un conte i no estic inspirat possiblement quedaré tot el dia davant l'ordinador pardalejant, cercant coses per internet, mirant el correu, jugant, etc. En acabar el dia me n'adonaré que l'he desaprofitat. Perquè això no passi en èpoques d'inactivitat jo agafo un llibre de contes o de rondalles en llegeixo una i trio una escena per a pintar. Trec el meu bloc de dibuix i pinto l'escena que he triat. Jo no sóc pintor, per tant no m'exigeixo els mateixos resultats que quan faig un conte, per això m'és més fàcil pintar que escriure un conte, basta m'ho proposi per a fer-ho. D'aquesta manera mantenc la meva ment ocupada i per tant activa i és més fàcil que sorgeixi una idea bona per a un conte.

  Una altra cosa a tenir en compte per trobar la inspiració és que la comoditat corromp el cos i la ment, és molt agradable però no és amiga de la inspiració i com deien els antics romans "Mens sana in corpore sano" per tant recomano que feu exercici. Una vegada vaig llegir un article sobre la relació de l'exercici físic amb la ramificació de les neurones i sembla ser que amb l'exercici físic la ment necessita assimilar el que fa el cos (la respiració és diferent en repòs, el ritme dels organs també...) i per tant s'activa i manté les neurones actives i més oxigenades això fa que ens sigui més fàcil pensar quan estam actius físicament que quan no hi estam, i això sí teniu a mà un quadern per apuntar tot el que se us acudeixi tan aviat com acabeu l'exercici.