Els ciutadans no ens movem...

Quantes vegades dec haver sentit l'excusa "És que els ciutadans mai es mouen" o similar. Aquesta frase és emprada amb molta freqüència pels treballadors d'ajuntaments i altres organismes públics. Moltes vegades sorgeixen iniciatives boníssimes per part tant dels propis ciutadans com d'ajuntaments, Govern, Consell, etc que tot i ser tan aprofitables queden en un no res per manca de participació ciutadana. Això se pot atribuir a molts fets, hi ha excés d'oferta cultural (per exemple) o la gent no té temps. A això puc respondre que jo tampoc tenc temps de fer res però quan acaba el dia intento fer un resum del que he fet i no se m'acuden més de cinc o sis coses en tot el dia: feina (que ocupa el seu temps), anar a córrer, estudiar japonès, anar a fer relacions socials, potser una mica d'oci (un cinema, una estoneta a l'ordinador, veure alguna sèrie), el club d'esplai (Déu n'hi do si en consumeix de temps!). Tot i això hi penso i no em quadren les hores. I tot aquell temps que he estat davant l'ordinador intentant instal·lar l'Itunes? I aquelles dues hores que m'he passat davant la televisió sense tenir res millor que fer amb la meva vida? No. Definitivament no crec que sigui per manca de temps. Potser és que no m'interessa el que es fa al món exterior? Tampoc és això, hi ha més oferta que interessos té el món, això sí, has de saber on cercar. Potser és que consideram que l'oferta no és de prou qualitat... Ho dubto molt. A mi l'explicació que més em convenç de per què els ciutadans no ens movem és que la publicitat no arriba al públic (quina ironia!). Aquest cap de setmana he estat al Parc de la mar, a una Trobada de la convivència i la ciutadania que ha tengut l'organització i col·laboració d'una animalada d'entitats. I quan dic una animalada dic que quasi un terç del cartell eren noms (no logotips, he dit noms!) de totes les entitats que hi participaven. Hem pogut veure estands on es venien menjars típics de Nigèria, Colòmbia, Equador,Xina, Bulgària... Hem fet un berenar gratuït a l'estil afganès de productes recollits per dones afganeses que no hi eren en aquell moment perquè estaven fent una ponència, ens han informat sobre les activitats del Círculo Materno, (del qual parlaré més envant) i entre les quals vull destacar el seu banc de temps (que tampoc és l'únic que existeix a Mallorca). Hem pres un tè amb pastes d'Alger. Hem sopat de panada Xil·lena, hem begut suc de flors Senegalès (boníssim), hem menjat un postre marroquí i hem sentit músiques i vist balls i vestits de totes bandes. El menjar barat, un euro euro i mig per plat. L'entreteniment de franc i l'accessibilitat perfecta. Aleshores què és el que no funciona de tot això? Doncs que la gran majoria de la gent (per no dir tota) que hi havia allà la portaven amb tota seguretat les pròpies associacions. A mi m'hi va arrossegar una amiga que té un cosí dins el Círculo Materno. Si no hagués estat per això aquest hauria tornat a ser un cap de setmana d'avorriment casolà. Per això aquest escrit pretén ser una crida, un toc d'atenció i un suggeriment per a la reflexió. Tant costa fer bona publicitat?