L'art de contar contes

  La sala és plena, en silenci. Tots me miren, esperen que comenci. Els torno la mirada, agafo aire i poc a poc, amb energia però serenament començo el conte: "Bon dia"

No s'ha d'esser un superheroi per a poder explicar contes, qualsevol ho pot fer, però com tot té una tècnica. Pensareu que la cosa no va amb vosaltres, però em podeu creure, la tècnica d'explicar històries te moltes aplicacions a la vida diària. 

Així i tot cal recordar que això no és una guia definitiva amb la veritat absoluta, és la meva opinió formada a partir de les meves experiències. Com a tal és discutible, qüestionable i molt millorable així que si teniu alguna cosa a dir espero el feedback!

La imatge com quasi sempre és la primera informació que rep l'espectador de nosaltes. No és important tenir una imatge molt formal si no transmetre alguna cosa, captar l'atenció amb la imatge. Més important que la vestimenta és el saber estar. Abans de començar el nostre cos ha de canviar, ha de mostrar seguretat, ha de transmetre "ara no podeu fer res més perquè estic a punt de començar."

Captar l'atenció amb la imatge

El to de veu també és molt important, és important aconseguir un to el més hipnòtic possible, i això no vol dir que hagi de ser monòton, ni molt menys! El to no ha d'avorrir, és un error en el que cauen molts contacontes, per a donar un aire misteriós, malenconiós o interessant acaben emprant un to avorrit, pedant i embafador. Molt alerta amb això!!

Cridar no és sinònim de captar l'atenció! Tot i que els alts i baixos moltes vegades ajuden.

Fer veus és igualment important! La gran majoria pensareu que no se pot, que s'ha d'esser un gran actor per a saber fer veus. Que això és una cosa innata. La meva opinió és que innat és el color dels ulls, la quantitat de pèl o néixer ocell i poder volar. Si parlam d'habilitats que té una altra persona nosaltres les podem adquirir. D'acord que hi ha gent amb un do natural per a una habilitat que sense esforçar-se la farà mil vegades millor que nosaltres amb trenta anys d'entrenament, però això no és excusa. 

 Igual que les persones els personatges dels contes no tenen tots la mateixa veu, ni parlen tots igual d'aviat, ni igual de fort, ni empren les mateixes paraules. Treballar això donarà vida al nostre conte i per tant augmentarà l'interès de l'audiència. 

Una mica d'expressió corporal, també ajuda. Les velles caminen encorvades i en petites passes, els militars tenen un caminar enèrgic i pesat, els prínceps i les princeses elegant, la gent forta ocupa més espai que la feble, etc. Recomano observar el món i fer-ne una caricatura amb una mica d'expressió corporal. Ridícul? Més aviat útil!!

 La mirada, la nostra gran aliada.  La diferència entre fer cinema i fer teatre (incloent explicar un conte) és bàsicament que al teatre el públic és amb tu! Et veu, els veus, són allà, viuen el conte perquè quasi en són part. Estan físicament a escassos metres de l'actor. No aprofitar això és deixar escapar un recurs. La mirada no ha d'esser buida, ha d'arribar al públic. Això pot semblar una cosa dificilíssima d'aplicar però en realitat és ben senzilla, el públic hi és doncs mira'l, però mira'l de veritat! 

Interactuar amb el públic. Tom Cruise no sortirà de la pantalla per a parlar directament amb la senyora de tercera filera. Jéssica Alba no coquetejarà amb el senyor de la darrera. I Mackaulai Culkin no buidarà la motxilla de la nena de primera filera per a trobar alguna cosa útil contra els lladres, la diferència és que TU no ets dins una pantalla i per tant tu SI pots fer totes aquestes coses.

Una mica de sentit de l'humor no fa mal! Fins i tot en els contes més solemnes s'hi pot ficar una petita broma. No tots els moments d'un conte solemne són igual d'adequats per a fer broma però si el busques segur que el trobes. El sentit de l'humor ens ajudarà molt, no tenir sentit de l'humor ens ajudarà bastant a perdre l'atenció del públic.

El ritme també influeix bastant. Molt de compte, que una història tengui ritme no implica que s'hagi de contar atropelladament, implica sobre tot saber fer pauses, saber quant han de durar, quant se pot allargar una broma, quan se pot repetir, quan s'ha de deixar d'emprar, quan la història s'ha d'accelerar, què podem ometre, on ens podem recrear. Molt em temo que això no te una fórmula màgica però és probablement la peça que més ha de dominar qualsevol contacontes. Marca la diferència entre l'èxit i el fracàs. La única manera de dominar-lo és mitjançant la pràctica.

Humor: ...la princesa agafà tres rotlles d'una tela finíssima...

Llegir pot semblar una obvietat però hi ha molta gent que no llegeix. Un exemple: Hi havia una vegada una sirena que nomia Ariel i era filla del rei del mar Tritón... Meeeeeec. Si vull explicar un conte val més haver-lo llegit que haver-lo vist perquè si el veim ja estam vegent una recreació, una versió del conte. Per cert, estirar de grans clàssics i contes que ja ha versionat Disney no és la tria més encertada! Quant més llegim més contes coneixerem.

Veure, parlar i mostrar la feina a altres contacontes. Els errors es veuen sempre millor des de fora que de dins.

Els nens. Explicar el conte en petit grup abans de portar-lo al gran grup també ajuda. Els nens són el públic més exigent i observant com se comporten un parell podem endevinar què agradarà i què no

El conte. Suposo que em deixo mil coses però per acabar mencionaré aquesta altra peça clau que és el conte. Una part del treball del contacontes és triar quin conte explicar i quin no. Tots els contes són aprofitables? Suposo que ben contats si, però mai contarem bé un conte que no ens convenci per tant hem de triar què explicar i què no, sobre tot si ens hi dedicam professionalment.

 De la mateixa manera pot ser un conte ens encanti i considerem que l'hem d'explicar costi el que costi però a l'hora d'explicar-lo el públic no reaccioni com esperàvem. Una vegada pot passar, un parell també però quan se repeteix bastant deixa d'esser casualitat. És millor retirar un conte que no funciona que intentar mantenir-lo.