L'IES Santa Maria

Contar contes m'apassiona, i sentir-los, descobrir-los,... tot en els contes m'apassiona. Però si contar contes a infants és apassionant contar-los a adults és suprem i contar-los a nens d'institut i veure que responen bé és insuperable.

 Malauradament no passa molt sovint que un contacontes pugui anar a un institut a explicar contes als nens i a la biblioteca la gent te la mania de pensar que els contes són per a nadons. Els infants que van a la biblioteca cada vegada són més petits. Un temps era habitual veure nens i nenes d'entre cinc i deu anys. En aquest moment rara vegada se veu un nen de vuit-nou anys per la biblioteca, ja no diguem un de 10.

 Hi ha qui dirà que els infants són més madurs ara que fa vint anys. Realment és així? Jo personalment no hi estic gaire d'acord.

 Està clar que alguna cosa ha canviat. No pretenc discutir-ho. Els nens de fa vint anys arribaven als 15 saltant per damunt els arbres, fent cabanyes al bosc, jugant a bolles o canviant cromos i un llarg etzètera. Ara en canvi prefereixen fer coses de grans. És aquest motiu suficient per a considerar-los més madurs? Definitivament NO. Tot el contrari: els nens ara són moltíssim més dependents dels seus pares/mares, i no és cap secret que la majoria están sobreprotegits.

 És per aquest mateix motiu que quan un infant de 8 anys diu que no vol a veure el conte perquè és per petits el pare o la mare de torn se'l creu o més aviat el deixa fer per no haver de discutir.

 Tampoc m'estranya que pensin així. Les mares i els pares porten als seus infants de dos i tres anys a la biblioteca i com que no poden deixar el germà petit també el porten amb el cotxet. Això si no porten només el nadó recent nat. L'efecte és CATASTRÒFIC.

Hi havia un temps que anar a la biblioteca era sinònim d'estudi, respecte, silenci, tranquil·litat. Ara la gent entra a la biblioteca parlant pel mòbil quasi a crits. Si durant l'espectacle els sona l'agafen tranquil·lament i se posen a parlar. Si el nadó recent nat que no hauria d'esser allà perquè tanmateix no entén res se posa a plorar la majoria no surten de la biblioteca, ni tan sols de la sala on s'està fent el conte. Si el nen de tres anys es cansa del conte i se posa a jugar amb un altre un 80% de les mares i els pares el deixen fer!! El que és encara pitjor, la gran majoria no se n'adonen que el seu fill o la seva filla destorba l'espectacle perquè fet i fet estan parlant amb un amic o una amiga al fons de la sala a plena veu. Com se n'haurien d'adonar, doncs?

 Per això quan un institut com l'IES Santa Maria d'Eivissa em contracta per una actuació em poso de molt bon humor. A elles, sobretot a n'Elena Ribes, els hi dec moltíssim.