El naixement de'n Perico

Seguint la dinàmica explicada en l'entrada anterior us diré que en Perico va aparèixer a la meva vida perquè els meus pares ballaven ball de bot, són méstres, perquè vaig néixer a Calvià el 1981 i perquè vaig conèixer en Toni Massegossa.

Dit així sona rar: m'explico. Vaig néixer l'any 1981 a Calvià, la qual cosa ha marcat tota la meva infantesa, si hagués nascut a Palma o un altre any l'efecte no hauria estat el mateix.

Per aquella època a Calvià un poble amagat entre muntanyes només arribaven els canals de Televisión española i Televisió de Catalunya. Aquells anys per TVE emetien la sèrie de Jim Henson, El cuentacuentos, serie que d'haver tengut els animes japonesos de Tele 5 i Antena 3 probablement no hauria vist.

Pel fet de viure a Calvià i haver nascut el 81 me va tocar anar a l'únic institut que hi havia a Calvià, l'IES Calvià (Santa Ponça). Uns anys més tard no hauria tengut el mateix efecte però en aquella època en aquell institut hi havia una professora que va determinar el meu futur. Estic parlant de na Xesca Cabot.

El primer any d'institut la vaig tenir a l'assignatura de català i me va agradar tant com era que vaig decidir que l''any següent m'apuntaria a classes de teatre, perquè sabia que les feia ella. Per aquella època estava estudiant per a ser biòleg marí. Volia estudiar els taurons en el seu entorn. Però el fet de conèixer-la juntament amb el fet que sempre m'ha agradat pintar va canviar el meu trajecte cap a les belles arts.

Anys més tard, havent començat dues carreres sense arribar a acabar-les estava fent temps per anar a estudiar teatre a Barcelona i ma mare, aleshores directora d'una escola, va parlar de les meves cabòries amb els representants d'una editorial que l'hi van proposar que fes contes, cosa que vaig fer tot i que no volia estudiar teatre per acabar fent allò.

Després d'estudiar teatre a Barcelona vaig tornar a Mallorca i vaig anar a parlar (animat pels meus pares) amb un antic company seu de ball de bot, en Kake Portas, showman/titellaire/attezzista per a treballar un estiu a les seves ordres.

Tot i que no vaig treballar amb ell la reunió no va ser infructuosa. En Kake me va animar a que (si realment volia dedicar-me al teatre) me fes de contacontes o titellaire. Això juntament amb el fet d'haver vist El cuentacuentos i d'haver treballat prèviament de contacontes em va acabar d'encaminar.

Un cop introduit dins el món dels contes vaig anar coneguent gent d'aquest món, n'Aina Jimeno, en Pep Banyo, en Toni Massegossa... i precisament va ser aquest darrer qui va provocar el naixement de'n Perico. A un festival de teresetes ell havia fet portar un ventríloc del País Basc: Elvi el ventrílocuo, i me va “obligar” a veure'l, tot i que no en tenia gens de ganes.

Tant em va marcar l'actuació d'Elvi que poc després vaig estrenar sense gaire èxit La capsa màgica d'Andersen. Per a mirar de salvar l'espectacle vaig fer una titella d'escuma i només veure-li la cara vaig saber quina veu tenia, fins i tot davant el mirall em vaig atrevir a imitar n'Elvi. Estava presenciant el naixement del meu inseparable amic.